Mòdul 3 és el testimoni d’una ment brillant a la vora de l’abisme. L’any 1968 Bette Howland tenia trenta-un anys, era mare divorciada amb dos nens petits al seu càrrec i feia malabarismes amb un sou de mitja jornada de bibliotecària. Una tarda va empassar-se un pot sencer de somnífers.

Teniu a les mans el relat extraordinari de la comunitat de pacients que habitaven la secció de psiquiatria de l’hospital universitari de Chicago on Howland va ser ingressada. Un retrat esmolat i elèctric, en què la mirada de l’autora no s’atura en la seva pròpia crisi, sinó que es lliura a observar la vida dels altres, l’espai que ocupen, els seus costums, els seus rituals. En paraules de Saul Bellow: «Els pacients del Mòdul 3, blancs i negres, homes i dones, atordits, entranyables, suïcides, desgraciats, no se’ns presenten pas com casos d’estudi, sinó com si fossin els nostres germans. Bette Howland és una escriptora de veritat».

Howland va publicar dos llibres més i va desaparèixer de l’atenció pública. El 2015, quan l’editora Brigid Hughes va descobrir un exemplar de Mòdul 3 a la cistella d’un dòlar d’una llibreria de segona mà, feia temps que la seva obra havia quedat oblidada. Fins ara.