Carlo M. Cipolla va ser un prestigiós historiador de l’economia a qui agradava d’entretenir els seus col·legues amb petits assajos plens de bon humor. Dos d’ells van convertir-se en l’Allegro ma non troppo. Primer va ser un best-seller. Després un long-seller. Amb el pas del temps, un clàssic llegendari.

El primer assaig analitza amb precisió acadèmica i llenguatge planer el paper central del pebre en el pas de l’edat mitjana al Renaixement. És una paròdia, és clar. El segon, «Les lleis fonamentals de l’estupidesa humana», ha esdevingut un text de culte, a més d’un potentíssim sistema per detectar i neutralitzar l’amenaça persistent de l’estupidesa que pot regir les nostres vides i el destí de les nacions.

Tan ben escrit com divertit, tan carregat de sentit comú i veritat, aquest és un llibre que, si el llegís tothom, s’arreglaria el món.