Solo de viola
Antoine Volodine
Novel·la / Postexotisme
Traducció de Pau Bosch
120 pàgines
PVP: 17,90 €
Data de sortida: 7 de setembre del 2022
ISBN: 978-84-19059-06-2
Rústica amb solapes
Format: 140 x 210
Solo de viola
Antoine Volodine
Aquesta és la història d’un lluitador de circ, un lladre de cavalls i un ocell. Acaben de sortir de la presó i caminen sota la llum hostil de la ciutat de Chamrouche. La ideologia frondista controla el pols de la ciutat. L’envileix, l’enverina. Per als tres pàries, sortir de la presó no significa obtenir la llibertat.
També és la història d’un escriptor. La seva literatura és grisa, perquè el fàstic que sent és immens. A la tarda, es prepara per recollir una amiga i assistir a un concert de música de cambra. El frondisme detesta la música de cambra. El frondisme sap què convé al poble. El frondisme actuarà en conseqüència.
Solo de viola és una punyent i desoladora dissecció dels mecanismes que el totalitarisme utilitza per destruir l’ànima humana. És, també, l’avantcambra d’un edifici novel·lesc monumental, un gènere literari per si sol: el postexotisme d’Antoine Volodine i els seus altres heterònims, que La Segona Perifèria explorarà en els propers anys.
«És una meravella. Sorpenent, misteriós… es llegeix amb l’ai al cor i esclata a l’última alenada»
AlbertForns
– – – – – – – – – – – – – – – – – – – – –
«Brevíssima i contundent, dibuixa un escenari de totalitarisme en ascencs en què la cultura és l’últim refugi. un llibre més que oportíu»
Miquel Cabal Guarro
– – – – – – – – – – – – – – – – – – – – –
«Volodine és un dels grans del moment actual»
Miquel de Palol
– – – – – – – – – – – – – – – – – – – – –
«Inquietant, rar, contundent. Volem més Volodine!»
Ada Castells
Llegeix el pròleg de l’autor a l’edició catalana
Qui és Antoine Volodine? Descarrega’t el dossier de premsa
T’ha agradat? Recomana aquest llibre
Antoine Volodine
Antoine Volodine (1950) és l’heterònim més conegut d’un dels autors francesos més interessants de l’actualitat. Amb aquest nom ha publicat una vintena de títols que conformen el corpus del postexotisme, un gènere per si sol: històries d’escriptors dissidents i altres criatures dels marges que caminen sobre les ruïnes de la guerra, després de revolucions fallides, perseguits o empresonats per contrarevolucions atroces, en societats postcapitalistes, postcomunistes, en un món gairebé posthumà, oníric. Solo de viola (1991) és una avantsala d’aquest portentós edifici narratiu construït amb tres heterònims més de Volodine. Com a tal, aquesta novel·la recull alguns dels fonaments del postexotisme i prepararà el lector per a una experiència lectora única. La Segona Perifèria inicia així un recorregut per l’obra de Volodine que continuarà, l’any 2023, amb la publicació d’Els àngels menors (Des anges mineurs, 1999), que va merèixer el premi Livre Inter. L’any 2014 Volodine va ser guardonat amb el premi Médicis per l’obra Terminus radieux.
Premsa
Jordi Casals
El Biblionauta
Vull un festuc
Blog Vilafestuc
Marina Espasa
Diari Ara
Carlos Francesch
Núvol
Si t’ha agradat, l’editor et recomana
Nicolau
Antoni Veciana
Allegro ma non troppo
Carlo M. Cipolla
―
Traducció de Ton Vilalta
Abigail
Magda Szabó
―
Traducció de Jordi Giné de Lasa i Imola Nikolett Szabó