Solo de viola

Antoine Volodine

Traducció de Pau Bosch

120 pàgines

PVP: 17,90 €

Data de sortida: 7 de setembre del 2022

ISBN: 978-84-19059-06-2

Rústica amb solapes

Format: 140 x 210

Solo de viola

Antoine Volodine

Aquesta és la història d’un lluitador de circ, un lladre de cavalls i un ocell. Acaben de sortir de la presó i caminen sota la llum hostil de la ciutat de Chamrouche. La ideologia frondista controla el pols de la ciutat. L’envileix, l’enverina. Per als tres pàries, sortir de la presó no significa obtenir la llibertat.

També és la història d’un escriptor. La seva literatura és grisa, perquè el fàstic que sent és immens. A la tarda, es prepara per recollir una amiga i assistir a un concert de música de cambra. El frondisme detesta la música de cambra. El frondisme sap què convé al poble. El frondisme actuarà en conseqüència.

Solo de viola és una punyent i desoladora dissecció dels mecanismes que el totalitarisme utilitza per destruir l’ànima humana. És, també, l’avantcambra d’un edifici novel·lesc monumental, un gènere literari per si sol: el postexotisme d’Antoine Volodine i els seus altres heterònims, que La Segona Perifèria explorarà en els propers anys.

«La prosa excèntrica de Volodine crea efectes
impactants i elèctrics»

The Nation

«El talent de Volodine aflora d’una manera hipnòtica
i sumptuosa» 

Publishers Weekly

«Volodine ha estat capaç d’extreure del mal i del no-res
una nova epistemologia posthumanista. Un dels grans del
moment actual»

Miquel de Palol

Llegeix el pròleg de l’autor a l’edició catalana

Qui és Antoine Volodine? Descarrega’t el dossier de premsa

T’ha agradat? Recomana aquest llibre

Antoine Volodine

Antoine Volodine (1950) és l’heterònim més conegut d’un dels autors francesos més interessants de l’actualitat. Amb aquest nom ha publicat una vintena de títols que conformen el corpus del postexotisme, un gènere per si sol: històries d’escriptors dissidents i altres criatures dels marges que caminen sobre les ruïnes de la guerra, després de revolucions fallides, perseguits o empresonats per contrarevolucions atroces, en societats postcapitalistes, postcomunistes, en un món gairebé posthumà, oníric. Solo de viola (1991) és una avantsala d’aquest portentós edifici narratiu construït amb tres heterònims més de Volodine. Com a tal, aquesta novel·la recull alguns dels fonaments del postexotisme i prepararà el lector per a una experiència lectora única. La Segona Perifèria inicia així un recorregut per l’obra de Volodine que continuarà, l’any 2023, amb la publicació d’Els àngels menors (Des anges mineurs, 1999), que va merèixer el premi Livre Inter. L’any 2014 Volodine va ser guardonat amb el premi Médicis per l’obra Terminus radieux.

Premsa

.
.

 

Si t’ha agradat, l’editor et recomana

Tot demana salvació - Danielle Mencarelli

Nicolau

Antoni Veciana

Allegro ma non troppo

Carlo M. Cipolla

Traducció de Ton Vilalta

Abigail

Magda Szabó

Traducció de  Jordi Giné de Lasa i Imola Nikolett Szabó