Atracar un banc és bufar i fer ampolles per a en Doc McCoi, un delinqüent encantador i respectable. Per això Jim Thompson no s’entreté a relatar els plans d’en Doc i la seva dona Carol per fer-se amb els diners que serviran per subornar el jutge de la condicional, i deixar enrere els anys de presó per poder, per fi, estar junts.
És durant la fugida, que tot es torça. Els plans de Rudy Torrentino —l’altre soci en aquesta empresa— no coincideixen amb els del matrimoni McCoi, i les morts, la desconfiança i les traïcions fan que la fugida es converteixi en una cursa vertiginosa cap a l’infern.
Però el mestratge de Jim Thompson dispara la novel·la als confins del gènere negre, perquè La fugida pot ser llegida no tan sols com un dels grans clàssics del noir, sinó també com una al·legoria de la desintegració d’una parella i una sorprenent i aguda crítica de la societat del benestar i dels riscos que comporta fer realitat tot el que es desitja.