Un jove estudiant d’anatomia no pot apartar la mirada d’un cadàver. Una nena passa els dies en un autobús de dos pisos. Apareixen rams de flors a les sales d’un museu. Una mare mor i deixa una taca de sang a la catifa: tot i que ningú no en parli, tots saben que ella encara és allà.

Ambientats al nord d’Irlanda, els relats d’Encara hi són tots parlen de mares i pares, fills i germans, desconeguts que perceben en la seva vida quotidiana la petja d’una violència passada. Són relats que, entrellaçant el que és íntim amb el que és polític, indaguen en el pes del silenci, en la pèrdua, en la memòria entesa com una ferida oberta.

Amb una prosa precisa i esmolada, d’una potència literària sorprenent, l’extraordinari debut de Liadan Ní Chuinn explora les seqüeles que deixen els conflictes en les vides dels qui ni tan sols els van viure. Són uns relats amarats de compassió que bateguen amb força, minuciosos en la seva atenció als detalls i èpics en el seu abast.