Carrers i altres relats

Stephen Dixon

Relats

Traducció de Ferran Ràfols Gesa

184 pàgines

PVP: 17,90 €

Data de sortida: 1 de març del 2023

ISBN: 978-84-19059-12-3

Rústica amb solapes

Format: 140 x 210

Carrers i altres relats

Stephen Dixon

En part comèdies, en part tragèdies, les històries de Carrers i altres relats retraten el costat menys convencional i més inquietant de la naturalesa humana. Des d’una escena quotidiana i casual, fins a un fet traumàtic i violent que posa el lector en estat d’alerta, les històries desfilen fins a un absurd gairebé kafkià, dibuixant personatges capaços dels actes més insensibles i brutals, com dels gestos més tendres i commovedors.

Dixon explora la vida emocional dels homes i les dones en temps terribles, i ho fa amb un estil despullat, amb un sentit de l’humor inquietant, amb un feliç do pel diàleg i desplegant tot un seguit de tècniques narratives sorprenents, fascinants, que algun crític ha anomenat «realisme experimental».

La solitud, l’angoixa i l’absurditat a què ens sotmet la vida urbana deixen de ser una experiència individual de la mà de Stephen Dixon, el gran tresor amagat de la narrativa curta nord-americana.

«Dixon és sensacional: tràgic, divertit, cínic. Ens explica un munt de coses estranyíssimes que ja sabem de nosaltres mateixos, i l’encerta de ple»

Chicago Tribune

«Els contes de Stephen Dixon t’arriben directament des del seu cap, parlats: plens d’alternatives infinites, realitats dures i humor»

Grace Paley

«Stephen Dixon demostra que es pot ser accessible i innovador al mateix temps»

Eduardo Berti

«Dixon ve una mica de Donald Barthelme (que al seu temps venia de Samuel Beckett) i el seu influx sobre David Foster Wallace o George Saunders o David Means és més que evident. A l’alçada de Thomas Pynchon, John Barth, William S. Gass i William Gaddis»

Rodrigo Fresán

Relat de mostra

Descarrega’t la coberta

T’ha agradat? Recomana aquest llibre

Stephen Dixon

Stephen Dixon (Nova York 1936 – Towson 2019) va publicar el seu primer llibre amb quaranta anys. Malgrat haver estat nominat dues vegades per al National Book Award (Frog, 1991; i Interstate, 1995) i haver guanyat premis tan prestigiosos com l’O. Henry i el Pushcart Price, va ser un «escriptor secret» o un «escriptor d’escriptors», la qual cosa ens ha de portar a reflexionar sobre la naturalesa de l’èxit i les seves servituds, que mai van interessar a Dixon. Els seus relats van aparèixer a les revistes més importants dels Estats Units, excepte en una: The New Yorker va rebutjar sistemàticament cadascun dels cent cinquanta relats que Dixon els va enviar. La seva extensa obra —divuit novel·les i centenars de relats— ha estat publicada en més de quinze editorials estatunidenques. Aquesta dispersió s’explica perquè «els editors sempre m’assenyalen la porta quan els presento un manuscrit: mai guanyen prou diners amb mi». Stephen Dixon mai no va escriure per satisfer jurats o editors, sinó perquè escriure era la seva vida. El sentiment d’orfandat que va recórrer els seus lectors quan va morir dona una idea clara de l’estima i admiració que es va saber guanyar el gran Stephen Dixon.

Premsa

Antoni Lozano
Quadern, El País

Arantxa Bea
El Trapezi

Ponç Puigdevall
Política & Prosa
Andreu Gomila
Time Out

Nadal Suau
El País

Arantxa Bea
El Trapezi

Xavier, No Llegiu (Llibreria, Barcelona)
Instagram, a partir del minut 6:30

La irreductible (Llibreria, Lleida)
El Trapezi

Si t’ha agradat, l’editor et recomana

Tot demana salvació - Danielle Mencarelli

Set anys de plenitud

Etgar Keret

Traducció d’Albert Torrescasana