Curzio Malaparte

Curzio Malaparte (Prato 1898 – Roma 1957), pseudònim de Kurt Erich Suckert, va ser periodista, diplomàtic, dramaturg, contista i novel·lista. És considerat un dels escriptors italians més poderosos, brillants i controvertits del segle XX. Després de servir com a voluntari a la Primera Guerra Mundial, el 1920 s’afilià al partit feixista i n’esdevingué ideòleg, però, desencisat pel rumb del règim, se’n distancià. A causa de l’assaig Tecnica del colpo di Stato (1931), crític amb Mussolini i Hitler, fou expulsat del partit i desterrat a l’illa de Lipari. Poc més tard alliberat, Mussolini encara el va fer arrestar diverses vegades més. Durant els primers anys de la Segona Guerra Mundial va exercir de corresponsal del Corriere della Sera seguint les forces de l’Eix. El seu testimoni privilegiat del front va inspirar la novel·la Kaputt (1944). Durant el segon tram de la guerra va actuar d’oficial d’enllaç dels aliats en el procés d’alliberació d’Itàlia i La pell (1949) n’és el seu testimoni novel·lat. En acabar el conflicte s’acostà a l’esquerra i col·laborà amb el Partit Comunista Italià.