Emmanuel Bove

Emmanuel Bove (París, 1898 – 1945) va tenir una infància i una joventut difícils. Va exercir molts oficis, fins que va publicar Els meus amics l’any 1924. L’èxit va ser immediat. Van seguir-la una trentena de novel·les més, entre les quals destaquen, a més d’Els meus amics, La coalition, Un père et sa fille, La mort de Dinah, Journal écrit en hiver i Le piège. L’any 1942 aconsegueix fugir de la França ocupada i s’exilia a Alger, on contrau el paludisme i escriu les seves darreres novel·les. L’any 1945 torna a París, on mor.

«Caldria dir molt més sobre l’escriptor. I sobre l’home. Però per a qui? Qui no el va conèixer té els seus llibres, i és suficient. Qui el va conèixer, l’ha perdut. Aquesta senzillesa, aquesta finor de cor, la seva amabilitat, el menyspreu pels imbècils i pels vanitosos…».

Les Lettres Françaises, 21 juliol de 1945